El Jardim Botanico Tropical o la paradoxa de l’esplendor

Ficus macrophylla general

Per primer cop les plantes van passar a un segon plànol força borrós. Va ser al Jardim Botanico Tropical de Lisboa. Quan hi penso encara al·lucino amb aquest lloc. La idea era anar amb el meu amic i company de viatges a fer-hi un passeig i aprofitar a fer una pila de fotos a les flors. Pensava trobar-me les plantes ben identificades, que les fotografiaria amb calma mentre conversàvem i que podria aclarir algun dubte botànic i marxar amb molts més, com tan sovint em passa.

Només començar a caminar per l’avinguda de palmeres de l’entrada, però, ja vaig sospitar que ens endinsàvem, en realitat, en un relat d’Stephen King. També vaig saber que si hi havia un psicòpata assassí aquest havia de ser el personatge que ens va vendre l’entrada sense cap mena de dubte. Un tipus solitari, l’uniforme de conserge que se li puja al cap, un munt de traumes irresolts, la facilitat per amagar els cossos en aquell lloc…. No falla. Tal i com vam anar veient a mida que ens hi endinsàvem, el jardí estava abandonat des de feia bastant temps i l’espectacle era tal que no podia concentrar-me gaire en les plantes. Al·lucinava amb els hivernacles rovellats, les finestres amb els vidres trencats, les plantes envaint les escales, mànegues d’aigua semi-enterrades per les herbes, gall-d’indis enfilant-se als murs i gallines picotejant pel camí. I per fer-ho més sinistre, es va posar a ploure.

Tapats sota una capelina de plàstic dissenyada per arrapar-se al cos i arremangar-se i rebregar-se i arrugar-se i plegar-se fins acabar mullant igualment al personal, vam voltar pel jardí botànic intentant trobar un lloc on resguardar-nos, però les petites construccions que havien servit com a sales d’actes i exposicions tenien les portes tancades des de feia molt temps. Potser el millor hagués sigut fer mitja volta i agafar el tramvia de tornada, però la curiositat ens empenyia a seguir caminant per aquell jardí estrafolari. Un cert toc morbós ens feia explorar per les cantonades, apropar-nos als hivernacles abandonats, tombar per diferents bifurcacions del camí…  I finalment vam arribar al maleit hotel Overlook.

Dempeus davant l’edifici, amb l’aigua caient amb força sobre la caputxa de la capelina i regalimant-me pel pont del nas, vaig endevinar que la historia en la que estàvem era “El resplandor”. L’edifici que teniem al davant molt probablement no era un hotel, semblava més aviat un palauet privat, però tenia, al igual que l’Overlook, nombroses habitacions amb grans finestrals, una ampla escalinata a l’entrada i al jardí del davant, vés per on, el laberint.

Ens va costar una mica seguir avançant pel davant de tan imponent edifici. La veritat és que jo no gosava mirar-me’l massa. Em feia por aixecar la vista i veure que des d’una finestra ens observaven les dues bessones o descobrir que al porxo d’entrada hi havia repenjat i somrient-nos el Jack Nicholson. Amb el que sí vaig fixar-me és que el laberint de boj ens arribava tot just a la cintura i em va tranquil·litzar saber que amb aquella alçada era impossible perdre’s-hi i morir-hi congelat sota la neu. Però per algun motiu, el cangueli no em marxava. Potser, perquè encara cabia la possibilitat que esclatés la caldera. Vaig accelerar el pas per seguir de prop al meu company i la capelina va lliscar-me per un costat, tibar-me per l’altre, colar-se’m entre les cames i quedar-se’m de tal manera que m’entrava l’aigua a xorro pel clatell.

Quan ja enfilàvem el camí per marxar d’aquell lloc estrany vaig notar una presència rera nostre, uns ulls clavats a la nostra esquena o, més ben dit, als nostres talons… Un ànec. Era un ànec que ens escrutava amb severitat. “Senyor Hallorann, és vostè?” la meva paranoia s’havia ja desencadenat per complert. “Vámonos de aquí, Carlos, que ya se me va la olla demasiado”. I això és el que vam fer.

 Aloe bainesiiAloe bainesii
Malus pumilaMalus pumila “Niedzwetzkyana” (Pomera)
Plectranthus neochilusPlectranthus neochilus
Strelitzia reginaeStrelitzia reginae (Estrelítzia)
tradescantia pallidaTradescanthia pallida (Fulla morada)
Tradescantia fluminensisTradescanthia flumensis (Tradescància)
Platanus acerifoliaPlatanus acerifolia (Plataner)
montanoa bipinnatifidaMontanoa bipinnatifida (Margalidera gegant)
Opuntia ficus indicaOpuntia ficus-indica (Figuera de moro)
ficus pumilaFicus pumila
Ficus macrophyllaFicus macrophylla
Beaucarnea recurvataBeaucarnea recurvata (Coa de cavall)
corynocarpus laevigatusCorynocarpus laevigatus (Llorer de Nova Zelanda)
Mahonia bealeiMahonia bealei
coffea arabicaCoffea arabica (Cafè)
coprosma repens variegataCoprosma repens variegata (Coprosma)
medicago arabicaMedicago arabica (Herba de la taca)

general 3general 6 general4general 12general 5general 1general 11general 9general 8general 2ànec

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibre, Pel·lícula, Planta ornamental, Planta silvestre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El Jardim Botanico Tropical o la paradoxa de l’esplendor

  1. Papitus ha dit:

    Quin relat mes maco, aquí amb una copeta de vi,…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s