Olors i records

IMG_8139 toc3Deu passar-li a més gent a part de mi que l’olor d’una planta li recorda a una persona en concret en un temps precís i en una situació determinada? Segur que sí.

A mi la gardènia em recorda a l’Anna. Sempre que ensumo l’olor d’aquesta flor veig el jardí de casa seva on passàvem tantes tardes jugant. Veig les gardènies a costat i costat de l’entrada amb les fulles ben brillants i veig el terra de pedres planes de pissarra envoltades de dichondra. Allà, a casa seva, va ser on vaig sentir per primer cop la paraula “dichondra” (també “palosanto” i “xirimoia”, per cert). Recordo també que creixent agafada a una de les parets del pati del darrera, hi havia una wistèria i que n’agafàvem les flors i ens menjàvem els estams. Als set o vuit anys no em fixava gaire en les plantes, el que m’interessava era que el cotxe de joguina fos dels que se li poden obrir les portes, però si la memòria no m’enganya, aquella era una wistèria ben maca. Recordo arrencar els estams i mirar i remirar que no hi hagués cap bitxito abans d’agafar-los entre les dents i fer-los cruixir. L’Anna deia que picaven, però jo, la veritat, no ho notava.

L’altra planta que em porta a pensar en algú és la menta. L’olor de les fulles em recorda a l’Azucena i a l’estany on anàvem a caçar granotes. Encara em sembla estrany que allà enmig de la urbanització on vivíem de petites s’hi hagués format un estany amb vegetació i animalons. Quan ensumo la menta, ens veig a l’Azu i a mi a la vora de l’aigua, trepitjant els matolls de menta, vigilant de no mullar-nos les “càmping” i collint en un pot de vidre cap-grossos i granotes. Tinc molt presents encara els crits de l’Azu dient: -¡Mira! ¡Ésta es alemana! ¡Ésta es alemana!- fent referència a que n’havia trobat una de molt grossa. Segur que teniem les bicis tombades a terra una mica més enllà; la de l’Azu una GAC blava, la meva una BH vermella i segur que després vam pedalar ràpid fins a casa a ensenyar als respectius germans la troballa que havíem fet. Segur també, que aquella mateixa nit, les pobres granotes ja fugien jardí enllà en busca de refugi. Ara ja fa anys que l’aigua d’aquell estany va desaparèixer i al seu lloc un mantell de petites herbes cobreix tot el fons. M’agradaria que un dia, al passar pel carrer que voreja l’extensió, pogués veure entre els arbres que l’aigua ha tornat. Baixaria fins a la vora de l’aigua i seuria amb compte de no mullar-me les sabates i em quedaria a ensumar la menta tanta estona com pogués.

IMG_8027 tocIMG_8044 toc3IMG_8043 toc3IMG_8122 toc3IMG_8046 toc3IMG_8039 toc3 IMG_8035 toc3IMG_8127 toc3IMG_8110 toc3IMG_8038 toc3IMG_8143 toc3IMG_8052 toc3

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close